Partidisme, hipocresia, fàstic
Diumenge, 07 Desembre, 2008 per sepharad
Em quedo astorat veient el vídeo que els amics convergents han preparat per commemorar els 2 anys de “Govern d’Entesa” i, diuen ells, fer-ne balanç. En paraules de la Casa Gran, influenciada a tota hora pels senyors democristians filoespanyols, Montilla, aquell president que els catalans pensem que tenim, té la culpa directa de tota una llista de coses que cauen, es col·lapsen o s’avarien. Coses posades en marxa pel Govern d’aquell metge antifranquista que ens va tocar de patir durant 29 anys. “Com estem, millor o pitjor?”, pregunten al final els del ciu (per cert, no saben escriure bé els signes de puntuació?). Doncs jo diria que ni millor ni pitjor: simplement, tot s’ensorra.
La llista és llarga: la massificació als CAP; els mals resultats escolars; la línia de la MAT; els col·lapses de l’AP7; l’esfondrament de no-sé-quin tros del país; les avaries de Rodalies; el transvasament del Segre; la sequera; la gran apagada de Barcelona; les tortures i maltractaments per part dels Mossos; la limitació a 80 km/h al cinturó metropolità; la falta de recursos per a la Llei de Dependència; la polèmica pel cotxe d’en Benach; l’augment de l’atur en un 46%…
És probable, però, que de la massificació als CAP en tingui la culpa la manca d’inversió durant la dictadura de Pujol; dels mals resultats escolars, un sistema educatiu que sempre ha estat inestable i ineficient; dels col·lapses a l’AP7, aquells peatges taronja que mai no s’acaben, i amb el beneplàcit de CiU; de la gran apagada, la inversió inexistent, que ara es manifesta, però que en 30 anys res no es va fer, ni la més mínima pressió a Madrid, per incrementar-la; etcètera, etcètera, etcètera.
En resposta a la repugnant demagògia dels “”"nacionalistes”"” (les tres cometes no són un error tipogràfic), el nostra amat Govern obre una plana web, aprofitant l’espai web Gencat.cat, contraatacant amb més demagògia. La imatge d’inici ja és tot un poema: un mapa de Barcelona. Aprofundint en la identificació “Catalunya = Barcelona = marca registrada” que tant agrada als socialistes.
Disculpin si no em crec ni mitja paraula, ni la dels uns ni la dels altres. Disculpin si acabo ja aquest article. Disculpin si, en quant quedi publicat, m’aixeco i vaig a vomitar. I ploraré pel país. Per aquesta nostra bruta, trista, dissortada pàtria.
“Cap al tard” és un petit espai de reflexió política, en pla gens professional. És, de fet, una extensió d’un altre bloc, “La cara fosca de la lluna”, destinat a “activitats bohèmies”, com jo mateix n’he volgut dir.
Que els convergents són partidistes i que es creuen que ells ho van fer molt bé durant el seu “govern” per dir-li d’alguna manera és una cosa que ja es sap.
Que ells es pensin que fent aquesta demagògia aconseguiràn derrotar al tripartit i enclaustrar-se 20 i pico d’anys més també és una cosa que es deixa veure.
Ara que preguntin si estem millor o pitjor?… això ja és una novetat
La llista de “cagadetes” que han anat sorgint aquests darrers anys, no són culpa exclusiva, del govern del tripartit, sinò que és una cosa que s’arrossega des dels temps del “Pujulet”, que per falta d’inversió, o simplement interés, encara no s’han solucionat. Per què ja es sap, el poder és avar, i ciu l’ha tingut massa temps.
A mi el que em fa més ràbia es que per una banda prediquin els de ciu “les forçes catalanistes s’uniràn per fer front a Madrid” i altres discursets proselitistes, i que mentrestant, l’únic que sàpiguin fer és agafar i barallar-se amb demagògia com si es tractés d’un pati d’escola, on el Mas li vol treure l’entrepà al Montilla… figuradament, però ja ens hem entés que l’entrepà és el govern. Els mètodes, bé bastant rudimentaris, com els que fan servir en política, ara una traveta, ara et pessigo, ara et tiro les ulleres al terra (…). Però per que el Montilla no contraataca xafant-li aquell mirall en què igual que als contes de la canalla, el Mas pregunta “Qui és el més guapo de Catalunya?”. Igual que criatures… jo no ho veig tant surrealista, segur que en els seus 4 anys feien això :D. El problema és que ara estant al capdavant de la política ho segueixin fent. Per que tothom ha de passar pels 4 anys, però no quedar-s’hi.
Això, només provoca una cosa, més força a Madrid per tombar a Catalunya, per que mosrant aquesta desunió, justament el contrari del que predica ciu i a sobre una de les parauletes del seu partit adherit “unió”, els hi estem dient directament “treieu-nos competències, i tot allò que cal per a que Catalunya progressi”. Així de clar.
Quina llàstima de país, en que sembla que no els hagi quedat clar que el lema de “Divide y vencerás”, amb aquestes actituds acabarà per finalitzar amb tot allò a que aspiri Catalunya.
Però… aspirem a alguna cosa? Jo crec que ja no. Només cal veure com ha anat el tema del finançament. De boqueta, aspirem a tot, i som més nacionalistes que la mare que ho va parir. Ara, a l’hora d’actuar, ens baixem els pantalons i ens la foten fins al fons.
Suposo que ens ho mereixem, per haver parit i triat uns polítics tan mediocres. Al final, cadascú té el que es mereix… Suïssa, un Estat cantonal, i Espanya, un femer. Un truny.